El mar son emes infinitas, donde el artista quiere llevarnos.
El mar. Son naufragios, mitos, donde se adentran las pasiones, que han perdurado siendo escritas.
Son también las redenciones que no han vencido a la ola, pese a haber tocado fondo.
La mar són emes infinites, on l´artista ens vol portar.
La mar. Són naufragis, mites, on s´endinsen les passions, que han perdurat sent escrites.
Són també les redempcions que no han vençut a l´onada, malgrat haver tocat fons.
Llegar a buen puerto
Han subido a un barco que va cargado de ilusión, pues los cuatro son novatos, y también valientes, como no. Jose Vicente, Nuria y Paco y con Kike llevan la nao. y van luchando poco a poco... por encima de este mar (azul).
Vivirán seguro experiencias imposibles de olvidar, así como algunas carencias..que tendrán que solucionar. Na Jordana no se libra pues depende de subvenciones, y al fin y al cabo es la lucha.. para no acabar tocando fondo. El casal es el refugio que aguarda a los buenos marineros,y es también buen subterfugio...o la buena madriguera para los guerreros.
La travesía es muy larga, suele durar un año entero, y a veces puede ser amarga...pues no siempre hay cobijo. Deberán tener pericia
por el relevo a Pedro el mayor, para superar la noticia...y seguir fuertes como antes. Las aguas corren bien bravas y tendrán que coger timón, para superar ciertas trabas...con fuerza, sensatez e ilusión.
Arribar a bon port
Han pujat dalt d'un vaixell que va carregat d'il-lusió, doncs tots quatre son novells, i també valents, com no. Jose Vicente, Nuria i Paco i amb Kike porten la nao.. i van lluitant xino-xano... per damunt d'aqest mar (blau).
Viuran segur experiències impossibles d´oblidar, com també algunes carències..que hauran de solucionar. Na Jordana no es lliura doncs depén de subvencions, i al capdavall és la lluita.. per no acabar tocant fons. El casal és el refugi que aguarda als bons mariners,i és també bon subterfugi...o el bon cau per als guerrers.
La travessia es molt llarga, sol durar un any sencer, i a voltes pot ser amarga...doncs no sempre hi ha recer. Hauran de tindre perícia
pel relleu a Pere el gran, per superar la notícia...i seguir forts com abans. Les aigües corren ben braves i hauran d´agafar timó, per superar certes traves...amb força, seny i il-lusió.
El faro del amor
El faro luminoso les lleva buscando el sentimiento fuerte, que en la vida reconforta, y en ocasiones cruza la muerte.
Es el amor más verdadero: el más puro y luminoso, que pese a ser vulnerable, es también el más provechoso.
En una embarcación avanza y ya está muy cansado, cuando casi pierde la esperanza, la fortuna aquí le ha salvado.
Él marinero bien experto busca ilusión en la vida, en este lugar que es tan incierto... del mar que no tiene tamaño.
Toda una vida detrás persiguiendo el amor sincero, ha surcado cinco mares y tierras, persiguiendo a su haber.
En un instante perseguido por fin la ha visto y es ella, y es el encuentro con más deleite, haciendo ambos buena pareja.
El far de l'amor
El far lluminós els porta buscant el sentiment fort, que a la vida recomforta, i a voltes creua la mort.
És l´amor més veritable: el més pur i lluminós, que malgrat ser vulnerable, és també el més profitós.
En una embarcació avança i ja es troba molt cansat, quan quasi perd l´esperança, la fortuna ací l´ha salvat.
Ell mariner ben expert busca il-lusió a la vida, a este lloc que és tan incert...de la mar que no té mida.
Tota una vida al darrere perseguint l´amor sincer, ha solcat cinc mars i terres, percaçant-ne al seu haver.
En un instant perseguit per fi l´ha vist i és ella, i és l´encontre amb més delit,fent tots dos bona parella.
El abordaje de la pasión
Un monstruo tan colosal ha surgido de la tormenta, con la intención bien funesta y fuerza descomunal...de los tentáculos y el resto.
Es un símil del amor donde no todo es gozo de facto, a pesar de que vayas con tacto, tendrás penas y dolor... pues forman "el contrato."
Los peligros de la pasión los tenemos aquí presentes, luchando contra los elementos, como celos o posesión, u otros pesados sufrimientos.
La nave es desguazada y engulle a la tripulación, menos al marinero, como no, que a pesar de la marejada, sobrevive la expedición.
L'abordatge de la passió
Un monstre tan colossal ha sorgit de la tempesta, amb la intenció ben funesta i força descomunal...dels tentacles i la resta.
És un símil de l´amor on no tot és goig de facte, malgrat que vages amb tacte, tindràs penes i dolor... doncs formen "el contracte."
Els perills de la passió els tenim ací presents, lluitant contra els elements,com són zels o possessió,o altres pesats patiments.
La nau és desballestada i engull la tripulació, menys al mariner, com no,que malgrat la marejada,sobreviu l´expedició.
El beso de la superficie
La sirena que se eleva del abismo y rescata al marinero de su inquietud, de un vivir falaz, de un dolor en el pecho, de luchar solo, lleno de egoísmo.
A pesar de las marejadas por fin encuentra el puerto que ha merecido por larga batalla, y en su gesto se dibuja una carcajada, por salvar la vida, con un poco de suerte.
La sirena se le acerca y lo besa y la bonanza en el corazón de golpe devuelve. Ya tiene el amor, ninguna pesadilla le transtorna, y ahora vive con gozo, disfrutando la proeza.
El bes de la superficie
La sirena que s´eleva de l´abisme i rescata al mariner del seu neguit, d´un viure fal·laç, d´un dolor al pit, de lluitar tot sol, farcit d´egoïsme.
Malgrat les marors per fi troba el port que ha merescut per llarga batalla, i al seu gest es dibuixa una rialla, per salvar la vida, amb un poc de sort.
La sirena se li acosta i el besa i la bonança al cor de colp retorna. Ja té l´amor, cap malson el transtorna, i ara viu amb goig, gaudint la proesa.
Neptuno
El rey Neptuno, señor de la espuma el mar domina omnipotente, cuna de los azules, también les perfuma.
Y guía con fuerza muy vehemente haciendo soportar amores y penas, a aquellos marinos, fuertes y valientes.
Benevolente con las condenas a los amantes toma como hace un padre, y les quita miedos, castigos y penas.
Neptú
El rei Neptú, senyor de l´escuma la mar domina omnipotent, bressol dels blaus, també els perfuma.
I guia amb força ben vehement fent suportar amors i penes, a aquells marins, forts i valents.
Benevolent amb les condemnes als amants pren com fa un pare, i els lleva pors, càstigs i penes.
Las sirenas
Le gusta mucho nuestro idioma como también el escribir versos, y eso no es cosa de broma... pues son sentimientos dispersos.
Poder hacer lo que te gusta es un gozo, la lotería, y escribir con cuidada pasión, sueños de amor y utopía.
La otra sirena es honesta y lo representa el tintero, pues la vida es una hazaña, donde gana siempre el sincero. Ser consecuente y fiable
es una virtud muy digna, esta sirena es probable... sea buena y nada maligna.
Les sirenes
Li agrada molt nostre idioma com també l´escriure versos, i això no és cosa de broma... doncs són sentiments dispersos.
Poder fer el que t´agrada és un goig, la loteria, i escriure amb passió acurada, somnis d´amor i utopia.
L´altra sirena és honesta i ho representa el tinter, doncs la vida és una gesta, on guanya sempre el sincer. Ser conseqüent i fiable
és una virtut molt digna, esta sirena és probable... siga bona i gens maligna.
Las sirenas
Esta otra le muestra un mapa que marca etapas del corazón, al tiempo que también destapa...que hay dudas, como hay miedo. En el fondo es como la guía
para el amor más maduro, que incluye cordura y se buena persona, y un proyecto de futuro.
Les sirenes
Esta altra li mostra un mapa que marca etapes del cor, i alhora també destapa...que hi ha dubtes, com hi ha por. En el fons és com la guia
per a l´amor més madur, que inclou seny i bonhomia, i un projecte de futur.
Tirando de letra
Desde las profundidades sale este pez, esta bestia, custodiando al bello Tirant, lleno de orgullo e inmodestia. La oscuridad abisal de golpe vemos como resucita, y se vuelve vida animal... desde la palabra escrita.
Las páginas del Tirant hacen de cuna a los niños, de este gigantesco libro... que espera íntimos secretos. La madre ve los retratos de los hermosos y queridos hijos, y les lee hazañas del Tirant... de amores, luchas y peligros. Los textos de Martorell son nuestros y tan humanos, y son como una retahíla.. para garantizar el descanso.
La épica caballeresca que se esconde en el escrito, con la trama novelesca... del "siglo de oro" exquisito. Otros libros llenos de mar a los que hacemos dedicatoria, que es preciso revisitar...para disfrutar y hacerles gloria. La palabra nunca se hunde y transforma muchas vidas, un gran saber proporciona, si sabes encontrar las salidas.
Tirant de lletra
Des de les profunditats surt este peix, esta bèstia, custodiant al bell Tirant, farcit d´orgull i immodèstia. L´obscuritat abissal de colp vem com resuscita, i es torna vida animal... des de la paraula escrita.
Les pàgines del Tirant fan de bressol als xiquets, d´aquest llibre tan gegant... que aguarda íntims secrets. La mare veu els retrats dels bonics i estimats fills, i els llig gestes del Tirant...d´amors, lluites i perills. Els textos de Martorell són nostres i tan humans, i són com un reguitzell.. per garantir el descans.
L´èpica caballeresca que s´amaga dins l´escrit, amb la trama novel·lesca... del "segle d´or" exquisit. Altres llibres plens de mar als quals fem dedicatòria, que és precís revisitar...per gaudir i fer-los glòria. La paraula mai s´afona i transforma moltes vides, un gran saber proporciona, si saps trobar les eixides.
Un mar de dichos: Dichos valencianos
La Fallera Mayor destaca y va brillando en cada acto, y al artista el bolsillo...suele dejarlo estupefacto.
Escondido en el taller se pasa el año haciendo la falla, sin darse cuenta el primero, que pierde dinero, pero se calla.
Matilde y Clotilde hablan por cuestión nada baladí, ninguna de las dos saben, si el acento va aquí o allí.
Un mar de dites: Dites valencianes
La Fallera Major destaca i va brillant en cada acte, i a l´artista la butxaca...sol deixar-lo estupefacte.
Amagat en el taller es passa l´any fent la falla, sense adonar-se el primer, que perd diners, però es calla.
Matilde i Clotilde parlen per qüestió gens baladí, ninguna de les dues saben, si l´accent va ací o allí.
Enric Valor y el monstruo. Valor contra las faltas.
Haciendo honor a su apellido Enric Valor bien defiende, y con la pluma que comienza, "Rondalles" de gran renombre. Pero tiene gran adversario como es el monstruo marino, que representa a los de aquí, haciéndonos pasar grave calvario.
Las "Rondalles" más famosas con faltas, tan mal escritas, dañando a los ojos las evitas, por ser vulgares, asquerosas. Cada error es como un bocado hacia nuestra cultura, y el desprecio sin medida, de los que ladran más que un perro.
En el fondo se quieren poco nuestra lengua valenciana, y la escriben con desgana...quiere que entremos en su juego. Hay que tener aprecio y valor para mantener la palabra,
y poner sobre la mesa, que es nuestro mejor tesoro. Escribamos pues con rigor tal y como la Academia manda. Nosotros en Na Jordana, la utilizamos con amor.
Enric Valor i el monstre. Valor contra les faltes.
Fent honor al seu cognom Enric Valor bé defensa, i amb la ploma que comença, "Rondalles" de gran renom. Però té gran adversari com és el monstre marí,
que representa als d´ací, fent-nos passar greu calvari.
Les "Rondalles" més famoses amb faltes, tan mal escrites, fent mal als ulls les evites, per ser vulgars, fastigoses. Cada errada és com un mos cap a la nostra cultura, i el menyspreu sense mesura, dels que lladren més que un gos.
En el fons s´estimen poc nostra llengua valenciana, i l´escriuen amb desgana...volent que entrem al seu joc. Cal tindre estima i valor per mantindre la paraula,
i posar damunt la taula, que és nostre millor tresor. Escriguem doncs amb rigor tal com l´Acadèmia mana. Nosaltres a Na Jordana, la fem servir amb amor.
En la cima trasera ramillete a esta insigne escritora, que representa al mundo "gay", y lo reivindica en todo momento.
Han sido bastante escondidas por la condición sexual, así como también censuradas, sin haber hecho ningún daño
Algunas cambiaron el nombre a un seudónimo masculino, y aquello era tan pesado como... comulgar con ruedas de molino.
La gran pluma aquí teñida es símbolo de diversidad, de poder elegir a la vida...la estima libre con igualdad.
De la pluma caen lágrimas de tinta, llenas de amor, de tantas y tantas almas... que han buscado un mundo mejor.
Las lágrimas se vuelven versos: poemas llenos de emociones, de los más profundos universos, y pasiones a borbotones.
Al cim de darrere ramell a aquesta insigne escriptora, que representa al mon "gai", i el reivindica a tothora.
Han estat força amagades per la condició sexual, així com també censurades, sense haver fet cap de mal
Algunes canviaren el nom a un pseudònim masculí, i allò era tan pesat com...combregar amb rodes de molí.
La gran ploma ací tenyida és símbol de diversitat, de poder elegir a la vida...l´estima lliure amb igualtat.
De la ploma cauen llàgrimes de tinta, plenes d´amor, de tantes i tantes ànimes... que han buscat un món millor.
Les llàgrimes es tornen versos: poemes plens d´emocions, dels més profunds universos, i passsions a borbollons.
Escrito con letras de oro: soneto a las palabras.
De las cenizas de las fallas sólo quedan escombros o fábulas, pero un tesoro de hallazgos, son siempre nuestras palabras.
A pesar de tanta belleza, ¿que queda al final? No quedan adornos de oro, ni vestidos ricos de antiguallas.
Escrit amb lletres d'or: sonet a les paraules.
De les cendres de les falles sols queden runes o faules, però un tresor de troballes, són sempre nostres paraules.
Malgrat tanta bonicor, que queda a les acaballes? No resten adornaments d´or,ni vestits rics d´antigalles.
Luis Cernuda y Vicente Aleixandre.
Luis Cernuda.
Cima de la poesía y el sentimiento más humano, es Cernuda con melancolía, que ahora va de mano en mano.
Cernuda también sufría por ser hombre homosexual, y el tiempo reconocería... la brutal sensibilidad.
Luis Cernuda.
Un cim de la poesia i el sentiment més humà,és Cernuda amb melangia, que ara va de mà en mà.
Cernuda també patia per ser home homosexual, i el temps reconeixeria... la sensibilitat brutal.
Alberti, Gloria Fuertes, Juan Ramón Jiménez.
Vicente Blasco Ibáñez.
Vicente Andrés Estellés
Alberti o Gloria Fuertes nos dan luz al camino, tal y como Vicente Aleixandre, tan presente ayer o hoy.
Gloria Fuertes era libre y amaba en libertad, siempre a la hora de escribir, lo hacía con gran dignidad.
"Se equivocó la paloma" y Alberti no falló, dignificó el idioma, que Serrat hizo volar.
Alberti o Gloria Fuertes ens donen llum al camí, tal com Vicente Aleixandre, tan present ahir o hui.
Gloria Fuertes era lliure i estimava en llibertat, sempre alhora d´escriure, ho feia amb gran dignitat.
"Se equivocó la paloma" i Alberti no va fallar, va dignificar l´idioma, que Serrat va fer volar.
Juan Ramón Jimenez.
Fue un poeta de altura y un prosista con gran sazón, fue Nobel de Literatura..el autor de "Platero y yo".
Fue un hombre muy sensible y andaluz universal, fundador del modernismo, Juan Ramón es primordial.
Leer a todos estos "monstruos" nos amplía los horizontes, pues nunca parecen tener techo, sus versos tan profundos.
Juan Ramón Jimenez.
Fou un poeta d´altura i un prosista amb gran saó, fou Nobel de Literatura..l´autor de "Platero y yo".
Fou un home molt sensible i andalús universal, fundador del modernisme, Juan Ramón és primordial.
Llegir a tots aquests "monstres" ens amplia els horitzons, doncs mai semblen tindre sostre, els seus versos tan pregons.
Vicente Blasco Ibáñez.
Blasco Ibáñez fue un adelantado un escritor prolífico y visionario, e incluso por Hollywood fichado, con un éxito mundial, extraordinario.
Desde el diario "El pueblo", que fundó, luchando ante las injusticias de su tiempo, con su ideario republicano que defendió, le trajo amarguras, graves contratiempos.
60 años de vida y que bien aprovechados, con obras como: "Los cuatro jinetes del Apocalipsis" o "Cañas y barro", "Sangre y arena", "La catedral" o "Entre naranjos",
le hicieron, entre otras cosas, a Blasco un alto nombre.
Fue un superventas a nivel internacional y en el extranjero se hizo famoso gracias al cine mudo. Después de muerto, el franquismo le silenció...y perdió vigencia, siendo un pago muy injusto.
Vicente Blasco Ibáñez.
Blasco Ibáñez fou un adelantat un escriptor prolífic i visionari, i fins i tot per Hollywood fitxat, amb un èxit mundial, extraordinari.
Des del diari "El pueblo", que va fundar, lluitant davant les injustícies del seu temps, amb el seu ideari republicà que va defensar, li va portar amargures, greus contratemps.
60 anys de vida i que ben aprofitats, amb obres com: "Los cuatro jinetes del Apocalipsis" o "Cañas y barro", "Sangre y arena", "La catedral" o "Entre naranjos",
li feren, entre altres coses, a Blasco un alt nom.
Va ser un super-vendes a nivell internacional i a l´estranger es va fer famós gràcies al cine mut. Després de mort, el franquisme el va silenciar...i va perdre vigència, sent un pagament molt injust.
Vicente Andrés Estellés.
Asumirás la voz de un pueblo, dijo Vicent solemnemente, y serás para siempre pueblo, uno entre tantos, nada prepotente.
Desde aquella vieja iglesia jugando en el patio de san Roque, ibas haciendo el poema...de tu pueblo, Burjassot.
Tus dolores vividos son testigo de que sufrieras más que gozaras, pero le ganaste la batalla al demonio, y a la tierra que te vió nacer amaste.
Dijiste siempre la palabra justa como Ausiàs, tan llena de sensatez, llena de amor y siempre tan cruda, que crecía firme, como lo hace el alquiler.
Vicente Andrés Estellés.
Assumiràs la veu d´un poble, va dir Vicent solemnement, i seràs per a sempre poble, un entre tants, gens prepotent.
Des d´aquella vella església jugant al pati de sant Roc, hi anaves fent el poema...del teu poble, Burjassot.
Els teus dolors viscuts són testimoni de que patires més que gojares, però li guanyares la batalla al dimoni, i a la terra que et veu nàixer estimares.
Vares dir sempre la paraula justa com Ausiàs, tan plena de seny, plena d´amor i sempre tan crua, que creixia ferma, com ho fa el rent.
Dentro del mar como santuario destacan tres hombretones, los tres son extraordinarios, en busca de las palabras.
También dos mujeres de Valencia de épocas distantes, de lejos, que destacaron con potencia, como la fuerza que tiene un puño.
Dins la mar com santuari destaquen tres homenots, tots tres són extraordinaris, a la recerca dels mots.
També dos dones de València d´èpoques distants, de lluny, que han destacat amb potència, com la força que té un puny.
Isabel de Villena.
Ausias March.
María Beneyto.
Isabel de Villena (siglo XV).
Isabel fue la primera poetisa conocida en lengua valenciana, por lo que no es ninguna sorpresa, este homenaje en Na Jordana.
Desde el Convento de la Trinidad hizo una tarea de gran maestría, ganando fama de verdad...dentro y fuera, pues fue abadesa.
En sus escritos la mujer es protagonista y ese camino tuvo gran influencia, difundiendo sus escritos aquí en vida, sin moverse nunca más de su Valencia.
No sólo tuvo éxito en el convento sino la admiración externa por su trabajo, y un gran hito "Vita Christi" fue... lo que dignificó para siempre a Isabel de Villena.
Isabel de Villena (segle XV).
Isabel fou la primera poetessa coneguda en llengua valenciana, per tot això no és cap sorpresa, este homenatge a Na Jordana.
Des del Convent de la Trinitat va fer una tasca de gran mestressa, guanyant fama de veritat...dins i fora, doncs va ser abadessa.
Als seus escrits la dona és protagonista i eixe camí va tindre gran influència, i va difondre els eus escrits ací en vida, sense moure´s mai més de la seua València.
No només va tindre èxit al convent si no l´admiració externa per la seua faena, i una gran fita "Vita Christi" va ser... que va dignificar per sempre Isabel de Villena.
Ausias March.
Fue el creador de "Veles e vents", un caballero de buen linaje, que escribió con maestría, poemas de amor muy contundentes.
En el "Siglo de Oro" de nuestra poesía Ausiàs sin duda fue el mayor, pues su poesía son cantos...rellenos de sensatez, fe y rebeldía.
Dejando aparte el estilo de los trovadores, dedicó sus versos a las mujeres, aquellas que amó por ser buenas, y que le llenaron el corazón de nostalgia.
Con el "Canto espiritual" Ausiàs alcanzó la cima de la literatura medieval, un poema único, largo, excepcional...para seguir el camino de Dios, siempre sincero.
Le cantó a la muerte también presente con versos existenciales, llenos de luto, pero que con su arte levantaron vuelo, y de la pérdida irreparable hacen mención.
Por eso Ausiàs "ocupa el trono" del mayor poeta, sin discusión. Por eso muchos sitios llevan el nombre, de ese poeta tan importante de Beniarjó.
Ausias March.
Fou el creador de "Veles e vents", un cavaller de bon llinatge, que va escriure amb mestratge, poemes d´amor molt contundents.
Al "Segle d´Or" de nostra poesia Ausiàs sens dubte fou el més gran, doncs la seua poesia són cants...farcits de seny, fe i rebel-lia.
Deixant a banda l´estil dels trobadors, va dedicar els seus versos a les dones, aquelles que va estimar per ser bones,i que li varen plenar el cor d´enyors.
Amb el "Cant espiritual" Ausiàs va fer un cim de la literatura medieval, un poema únic, llarg, excepcional...per seguir el camí de Déu, sempre sincer.
Va cantar-li a la mort també present amb versos existencials, farcits de dol, però que amb el seu art alçaren vol, i de la pèrdua irreparable fan esment.
És per això que Ausiàs "ocupa el tron" del més gran poeta, sense discusió. Per això molts llocs porten el nom, d´aquest vat tan important de Beniarjó.
María Beneyto. (poeta y mujer libre)
Poeta múltiple y generosa que ambas lenguas empleó, Maria Beneyto fue una rosa, que en medio del siglo XX estalló.
Poeta rebelde y nunca clasificable, que escribía sin limitación alguna, y con la palabra indomable... hacía camino con su empeño.
El año pasado hizo un siglo que nació esta poeta en Valencia, y su legado a pesar de no ser nada débil, permanece oculto, como de secreta procedencia.
Su obra seguirá viva para siempre como su novela "La mujer fuerte", y con ella su legado que fue alegre, tal y como la obra, que nunca permanecerá muerta.
María Beneyto. (poeta i dona lliure)
Poeta mútiple i generosa que ambdues llengües va emprar, Maria Beneyto fou una rosa, que enmig del segle XX va esclatar.
Poeta rebel i mai classificable, que escrivia sense cap limitació, i amb la paraula indomable...feia camí amb la seua obstinació.
L´any passat va fer un segle que va nàixer esta poeta a València, i el seu llegat malgrat no ser gens feble, roman ocult, com de secreta procedència.
La seua obra seguirá viva per sempre com la seua novel-la "La dona forta", i amb ella el seu llegat que fou alegre, tal com l´obra, que mai romandrà morta.
Lecturas obligadas
Sánchez tripula esta nave llena de parches, y donde le salen demasiado "casos", y donde no puede encontrar la paz.
Debajo de aguas turbulentas dentro de un viaje submarino, luchando contra su destino, de veinte mil malas leguas.
Begoña, Dana, corrupción...y Ábalos de protagonista, con Cerdán cabeza de la lista, demasiado "enanos" que tiene en cuestión.
Ayuso y Feijoó se aman y odian a partes iguales, por decir el discurso más falso, ellos ni un gramo que escatiman.
Como "El amor a los tiempos del cólera" de Gabriel García Márquez, al Feijoó le deja marcas, pues la IDA es una loba.
Los tres partidos catalanes tienen la llave de la caja, y no le hacen ninguna rebaja... al Sánchez, ni ahora ni antes.
Tal como "Los tres mosqueteros" Puigdemont desde Bruselas, hace mover muchas "pelas"...pues tiene la llave del gobierno.
Yolanda Díaz quiere resolver el tema de los presupuestos, que tampoco tiene baratos costes, eso de ayudar a los pobres.
En "Sumar" las matemáticas no acaban nunca de cuadrar, utópicas suelen parecer... pese a ser tan democráticas.
VOX se salta a la torera -término taurino, nunca mejor dicho-, dejando fuera, sin sentido, las leyes de esa manera.
No han leído la "Carta Magna" y su discurso vergonzante, sobre el clima, o inmigrantes, da igual si alguien se desgana.
Lectures obligades
Sánchez tripula esta nau tota plena de pedaços, i on li surten massa "casos",i on no pot trobar la pau.
Davall d´aigües turbulentes dins d´un viatge submarí, lluitant contra el seu destí, de vint mil llegües dolentes.
Begoña, Dana, corrupció...i Ábalos de protagonista, amb Cerdán cap de la llista, massa "nans" que té en qüestió.
Ayuso i Feijoó s´estimen i odien a parts iguals, per dir el discurs més fals, ells ni un gram que escatimen.
Com "L´amor als temps del còlera" de Gabriel García Márquez, al Feijoó li deixa marques, doncs la IDA és una lloba.
Els tres partits catalans tenen la clau de la caixa, i no li fan cap rebaixa...al Sánchez, ni ara ni abans.
Tal com "Els tres mosqueters" Puigdemont des de Brusel-les, fa bellugar moltes "peles"...doncs té la clau del govern.
Yolanda Díaz vol resoldre el tema dels pressupostos, que tampoc té barats costos, això d´ajudar als pobres.
A "Sumar" les matemàtiques no acaben mai de quadrar, utòpiques solen semblar...malgrat ser tan democràtiques.
VOX es bota a la torera -terme taurí, mai millor dit-, deixant fora, sense sentit, les lleis d´aquella manera.
No han llegit la "Carta Magna" i el seu discurs vergonyant, sobre el clima, o immigrants, dona igual si algú es desagna.
Un mar de lágrimas
El cangrejo de cuatro cabezas es criatura bien grotesca, que hacer el mal muy bien sabe, dentro de una guerra dantesca. El genocidio de Gaza tan cruel y sobrecogedor,
y el Netanyahu que arrasa... miles de vidas sin miedo.
Netanyahu es el cangrejo que está deshaciendo Palestina, y Donald Trump dice gratis, ¡que él manda hasta China! Quizás lo más peligroso sea Trump: un tarambana,
porque como él no hay dos, con actitud ufana. Kim-Jong-Un no está de acuerdo y quiere poner también baza, desde Corea del Norte...con armamento lo acompasa.
Un mar de llágrimes
El carranc de quatre caps és criatura ben grotesca, que fer el mal molt bé sap, dins d´una guerra dantesca. El genocidi de Gaza tan cruel i colpidor,
i el Netanyahu que arrasa... milers de vides sens por.
Netanyahu és el carranc que està desfent Palestina, i Donald Trump diu de franc, que ell mana fins a la Xina! Potser el més perillós siga Trump: un tarambana,
perquè com ell no hi ha dos, amb actitud ben ufana. Kim- Jong-Un no està d´acord i vol posar també basa, des de Corea del Nord...amb armament ho acompasa.
Falla Na Jordana
Nuevo rumbo, aventura nueva. Gracias Pere.
Falla Na Jordana
Nou rumb, aventura noba. Gracies Pere.
Un mar de dichos
Escribió Vixca con X la alcaldesa que es tan pilla, por las "normas del partido"...donde la Academia no brilla.
La normativa la gastan para poder agarrar votos, pese al error -ellos lo saben-, se valen de los pasotas.
Con cara como el adoquín que abunda en el mundo de las fallas, tacha el premio que es ansiado... llenándose el pecho de medallas.
Un mar de dites
Va escriure Vixca amb X l´alcaldessa que és tan pilla, per les "normes del partit"...on l´Acadèmia no brilla.
La normativa la gasten per poder arrapar vots, malgrat l´error -ells ho saben-, es valen dels meninfots.
Amb cara com l´adoquí que abunda al món de les falles, tatxa el premi que és neguit... plenant-se el pit de medalles.
Un mar de dichos
Las letras que debe pagar las hierve ella en la cazuela, y se ahoga dentro de un mar...porque no tiene ni hucha.
Los niños piden pan como quien dice con alegría, y lo dicen en valenciano...como esperando lotería.
La M del 8-M es efeméride precisa, que hace honor a esos problemas, de la mujer sumisa.
Un mar de dites
Les lletres que ha de pagar les bull ella en la cassola, i s´ofega dins d´un mar...perquè no té ni vidriola.
Els xiquets demanen pa com qui diu amb alegria, i ho diuen en valencià...com esperant loteria.
La M del 8-M és efemèride precisa, que fa honor a eixos problemes, de la dona que és submisa.
Un mar de dichos
El médico hace la receta en escrito que nadie entiende, y el fallero de lado a lado, con la receta se enciende.
Un supositorio de marca que seguro no es nada malo, un primer premio remarca... dejándole suave hasta el trasero.
Un mar de dites
El metge fa la comanda en escrit que ningú entén, i el faller de banda a banda, amb la recepta s´encén.
Un supositori de marca que ben segur no és cap ful, un primer premi remarca...deixant-li suau fins el cul.